El mes de febrer a França és sinònim de vacances a la neu. Escoles, Liceus i Facultats programen les anomenades setmanes blanques. Fins i tot hi ha empreses que adapten els seus calendaris laborals perquè els seus treballadors puguin conciliar vida laboral i familiar i poder tenir unes petites vacances en ple hivern, en familia i a la neu.

Afectacions

Des del dia d’avui, dissabte 8 de febrer de 2020 i fins al 9 de març, l’afluència a les estacions d’esquí franceses, en qualsevol massís, serà molt alta, arribant en molts casos a prop de la saturació. Convé tenir-ho en compte si es vol practicar algun esport d’hivern a França durant aquestes dates.

També és remarcable l’augment del trànsit rodat a les zones de muntanya i principals eixos viaris.

Beneficis

Aquests dies representen la millor de les promocions possible dels destins de muntanya francesos, especialment a nivell intern.

Es tracta d’una molt bona manera de promoure els esports de neu entre la joventut per tal d’assegurar futures generacions de practicants., aconseguint, a més a més, un nivell tècnic mitjà alt.

Tenint en compte que la majoria d’escolars acabaran passant unes quantes setmanes de la seva vida lectiva a la neu i a la muntanya, això crea una “cultura de neu”; un coneixement que va més enllà dels aprenentages purament tècnics, arribant a tenir una població conscient de què és la neu i com afecta el dia a dia, des de com preparar-se pel fred fins a com moure’s per ambients glaçats (a peu pels pobles i ciutats o en vehicle per carreteres afectades per les condicions hivernals.).

Rendiment

Amb aquesta pràctica, França ha aconseguit democratitzar la pràctica d’esports a la neu. Per exemple, l’esquí alpí assoleix una xifra de practicants del 13% de la població, això representa una mica més de 8,5 milions de practicants habituals. Es concentren especialment al voltant dels grans massissos, però indrets allunyats de les muntanyes com els Alts de França o el País del Loira també compten amb molta afició.

Resum i acte de fe

Seria bo que els nostres gobernants agaféssin exemple del pais veí i apliquéssin aquesta fòrmula al nostre territori. Tenim bones estacions, molt ben equipades; capaces de tenir i mantenir neu encara que no nevi. Tenim una bona xarxa de comunicacions. I també tenim una societat activa i dinàmica que demanda projectes d’aquesta categoria.

Pensar “a la francesa” ens permetria millorar les febleses que tenim i es podria treballar en millorar les potencialitats inherents de la nostra societat.

Potser no cal pensar en gran, en idees desproporcionades i potser si s’ha de pensar en fomentar una bona base que acabarà redundant en grans projectes, però amb uns bons fonaments.