El Half Term Break representa una aturada lectiva per les escoles Britàniques. Concretament, entre els dies 17 i 28 de febrer d’enguany i depenent de la regió, escoles, instituts i facultats poden optar a aturar classes durant uns dies i realitzar activitats de tota mena i una d’elles, com no podia ser d’altra manera, és anar a practicar esports de neu, entre els que destaca clamorosament l’esquí alpí.

La realitat britànica

Un 10% de la població del Regne Unit es considera com a esquiadora. Això són més de 6 milions de britànics, ansiosos per lliscar pel blanc mantell nivós. Una xifra remarcable, sobretot tenint en compte les poques instal·lacions alpines de què disposen les illes britàniques.

Resumint:

A Escòcia és on es concentra la millor oferta, amb fins a 5 estacions equiparables a estandards internacionals. Sumen uns 135 kms. de pistes, servides per més 60 remuntadors.

Al Nord d’Anglaterra, s’hi poden trobar fins a 4 indrets que ofereixen certa forma de lliscament. En alguns d’aquests llocs, per accedir-hi s’ha de caminar, nomès una compta amb màquina trepitjaneu i els serveis a “peu de pista” generalment són “molt bàsics”. Malgtrat tot, sumen uns 10 kms. de pistes, servides per 6 “ginys mecànics”.

Apart de la neu “de veritat”, hi ha tota una oferta secundària molt interessant per promocionar l’esquí a les grans zones urbanes. En els últims anys han florit els ski domes (fins a 6), pistes indoor que poden funcionar tot l’any, basades en l’ús de neu produïda. Per altra banda, les pistes anomenades d’esquí sec, o dry slopes (més de 50) també asseguren el lliscament durant tot l’any a partir de diferents materials sintètics que simulen la neu.

Disposar d’aquestes instal·lacions ha elevat l’esquí alpí com un dels principals esports nacionals en nombre de practicants habituals. Tota una fita en un pais de poca neu!

El desenllaç

Un panorama migrat d’estacions d’esquí mínimament atractives més una oferta promocional molt important més un alt poder adquisitiu dóna com a resultat la invasió d’hordes britàniques de qualsevol racó del món on hom pugui esquiar-hi decentment.

Aquestes properes jornades, estudiants, families i grups de tota mena, amb el distintiu comú de la nacionalitat britànica, abandonaran les seves estimades illes en busca de neu. La primera i principal destinació; els Alps, fins fa uns anys França era el destí principal. Últimament, i degut a les restriccions franceses, la massa britànica ha començat a bascular cap a Suïssa principalment.

Seguidament, Nord Amèrica i en realitat qualsevol racó de l’hemisferi nord on hi hagi neu.

I finalment tota classe de destins exòtics, principalment Bulgària i Andorra i si, Catalunya també, encara no en gran nombre, però temps al temps. Quan les hordes s’adonin que hi ha bon esquí a hora i mitja de Barcelona (i d’un aeroport internacional) veurem què acabarà passant… al temps!

Salut i bones traces!