Aquesta és la primera part d’un article partit en dues entregues. Es tracta d’un breu repàs de les opcions d’esquí a l’entorn geogràfic de la Península Ibèrica. Avui descriuré l’esquí més enllà dels Pirineus. En la segona part li tocarà el torn al conjunt dels Pirineus.

Petita discussió geogràfica

Posar límits a qualsevol espai geogràfic sempre resulta controvertit. Paradoxalment, però, pot semblar que l’element geogràfic més fàcilment acotable és el d’una península. Aquest no n’és el cas.

Dic això, per què la part més estreta i terminal d’una península n’és l’istme. El cas ibèric presenta dos istmes; el més curt en territori nord-oriental de l’estat Espanyol i el més llarg al sud de França. Costa decidir-se per un dels dos. La decissió salomònica adoptada per motius polítics ressegueix el trencaigües dels Pirineus. Això no obstant, els límits oficials sovint travessen aquesta línia. Complicant encara més l’adequació dels límits geogràfics necessaris per la redacció d’aquest article

He près la decissió de decantar-me per incloure tota la serralada pirinenca com a part del conjunt ibèric, no com una nova divisió geogràfica si no simplement per englobar tot un conjunt d’estacions que d’altra manera ballarien entre dues aigües.

Així doncs, després d’aquesta petita justificació, comencem pel tema del dia d’avui; l’esquí Ibèric fora dels Pirineus.

L’esquí Transpirinenc

Més enllà dels Pirineus hom pot trobar bastantes opcions per esplaiar-se amb uns esquis als peus.

En conjunt, i sumant estacions alpines i nòrdiques hi ha un total de 22 opcions, que es reparteixen de la següent manera, resumint de nord a sud i d’oest a est.

  • Al nord hom hi troba el Sistema Cantàbric. Disposa d’un total de 7 estacions alpines. Aquestes muntanyes són més conegudes per la pluja que per la neu, tot i això l’esquí hi és possible i en algunes ocasions amb acumulacions molt generoses.
  • Al centre hi ha el Sistema Central, ben a prop de la capital d’Espanya. inclou un total de 8 opcions; 5 estacions d’esquí alpí, una d’elles a Portugal, 2 estacions nòrdiques bastant properes a Madrid i 1 centre d’esquí indoor, també molt a prop de la capital.
  • També al centre, però més cap a l’est hi ha el Sistema Ibèric . Té 4 estacions alpines i 1 de fons.
  • Al sud, al Sistema Penibètic també hi ha opcions d’esquí, concretament 1 estació alpina i 1 de fons.

L’esquí al Nord depèn d’una meteorolgia molt variable. Després de fortes nevades poden venir fortes pluges i/o ventades que facin desaparèixer el blanc alement en qüestió d’hores. L’usuari habitual és urbà, habitant de ciutats properes a les muntanyes. León, Oviedo, Santander o Burgos es troben entre els principals origens dels esquaidors d’aquestes contrades.

Esquiar al Centre s’està converint en una odissea. Els moviments ecologistes planten cara a qualsevol iniciativa de millora de les instal·lacions ja existents i s’ha arribat a tancar una estació sota la seva pressió. Curiosament, trobar-se a prop de Madrid és més un problema que una ventatja. El cas de Portugal és ben diferent, la petita estació lusitana compta amb ajudes i la simpatia de la població local i, en definitiva, d’un futur.

El Sistema Ibèric és un conjunt heterogeni de massissos i muntanyes agrupats sota un mateix nom. Al nord, les pistes s’omplen d’esquiadors de La Rioja i del País Basc principalment. Al sud, la proximitat amb València i la costa mediterrània assegura un bon nombre de visitants a les seves petites instal·lacions.

Al Sud hi ha la Sierra Nevada, una de les principals destinacions d’esquí de la Península. Hi preval l’esquiador andalús, però altres regions com Múrcia també hi assisteixen massivament. També és una de les estacions més cosmopolites d’Europa, amb una forta presència de foranis, sobretot britànics.