Continuació del primaveral article de la setmana passada, on analitzaré una condició molt habitual aquests dies, que fa que l’esquí de primavera sàpiga a glòria.

Primerament recordar i recalcar que la principal característica de l’esquí en aquesta època de l’any és la variabilitat. Hom pot trobar-se tots els meteors i totes les classes de neu imaginables en un curtíssim espai de temps, fins i tot en una sola jornada. Això no obstant, hi ha una condició que només es dóna en els dies de primavera. Això si, malauradament no es pot disfrutar totes les temporades. A continuació els detalls.

La Clau

Un dels principals arguments que molta gent addueix per no esquiar per la primavera és que la neu “no és bona”. Això no s’aguanta per enlloc i, de fet, demostra una profunda ignorància sobre la neu i l’esquí.

Efectivament, però, part de raó tenen; la neu freda d’hivern ofereix unes condicions de lliscament òptimes, potser les millors a nivell tècnic. Però certa classe de neu primavera ens ofereix un esquí sensacional per un motiu principal; per les sensacions que ens ofereix, tant a nivell cinestèsic com a nivell emocional.

I aquesta n’és la clau; les sensacions. I aquestes canvien durant tota la temporada. No tenir desenvolupat aquest sentit ens converteix en discapacitats a l’hora d’interpretar la informació que ens arriba des de la neu. Un nou lliscamnet, una nova fricció i, en definitiva, una nova sensació generalment espanten.

La clau de la clau és l’adaptació. No a nivell tècnic, doncs el gest és sempre el mateix, però estar al cas del què sentim i donar temps al lliscament. Es tracta d’un esquí més suau, potser un punt més lent, cal deixar temps a què els esquís esquiin. Fàcil d’explicar, difícil d’assimilar.

Esquí èpic primaveral

Repeteixo, tot i fer-me reiteratiu, la condició de la que ara parlaré és força circumstancial i alguna temporada inexistent. Malgrat tot cal conèxer-la i, quan es donin les condicions, aprofitar-la al màxim.

Quan s’acumulen una sèrie de dies de temps estable (assolellat i poc nuvolós), de temperatures contingudes (sense calorades de por) i de glaçades nocturnes tenim les condicions òptimes per una neu primavera èpica sensacional.

Addicionalment, convé que la temporada hagi sigut generosa de neu, disposant d’un bon tou de base.

Si tenim aquestes condicions, caldrà esmolar la pericia i seguir una certa estratègia;

  • Pacientment, esperar que el reglaç nocturn comenci a desglaçar-se. Això segueix un ordre; de cara sud a cara nord, de cota baixa a cota alta i d’est a oest.
  • Si l’estació on esquiem té pistes en totes les orientacions, convindrà començar a esquiar a la cara sud, saltant posteriorment a la cara nord, primer més cap a l’est i finalment més cap a l’oest. Tot això de baix a dalt.
  • Un bon resum seria; començar per l’est, tendint cap a l’oest guanyant progressivament cota.
  • Si tenim paciència, la primera neu que s’haurà transformat serà la primera que acabarà degradant-se fins a tornar-se enganxosament inesquiable. Però cap al tard, i si les condicions ho permeten, aquesta neu perd bona part de l’humitat, assecant-se i tornant-se esquiable, perdent l’enganxositat. Aquest ja seria un consell de nivell de malalts de neu.

Les condicions d’aquesta classe de neu varien molt en funció de coses com;

  • si no glaça de nit, això no es donarà.
  • si es manté el fred de dia, la transformació quedarà molt limitada a certes àrees
  • si plou tampoc funcionarà
  • si hi ha molt de trànsit la neu es degradarà molt ràpid

Com a extra, aquesta classe de neu demana un material immaculat, soles llises i ben estructurades i cantells esmolats i sense rebabes.

De tota manera, convido a provar-ho, quan es troben aquestes condicions ja quedareu enganxats de per vida. L’exercici extra que demana aquesta circumstància és estar molt al cas del temps passat i la previsió a 24 hores vista.

Salut i bones traces!

Consulta, comenta i comparteix!