Aquest article és una continuació d’aquest altre. L’àmbit geogràfic és el mateix, la Península Ibèrica Transpirinenca. Hi haurà un treball específic pels Pirineus. També escriuré un altre post en defensa de les microestacions, la seva viabilitat i, fins i tot, la necessitat de la seva existència.

Durant anys aparegueren i desaparegueren iniciatives per promoure aquell esport que començava a popularitzar-se; l’esquí alpí. En part, el desarrolismo se’l va agençar, el va promoure i per tota la geografia ibèrica vàren començar a aparèixer instal·lacions com bolets. Aquella eufòria, però, va anar passant i la majoria d’aquelles idees van acabar desapareixent, algunes no van passar ni de projectes sobre el paper. A continuació un petit resum de tota la informació que he pogut anar compilant.

Serralada Cantàbrica

D’oest a est, el primer projecte fallit és a Galicia, prop del seu sostre, a Peña Trevinca. En aquell indret, i durant un temps, un parell de remuntadors van instal·lar-se prop del refugi del mateix nom. La falta de manteniment va precipitar-ne el tancament. Recentment ha saltat la noticia de que s’està estudiant la possibiliat de “traslladar”, l’actual estació gallega de Manzaneda cap a Peña Trevinca, per tal d’aprofitar les millors condicions d’aquest emplaçament per a la pràctica dels esports d’hivern a Galicia. El temps dirà.

Saltant a la veïna comunitat de Castella i Lleó, enganxada a Galicia hi ha la comarca del Bierzo, la històrica cinquena provincia gallega. Actualment s’adscriu a la provincia de Lleó. Ben a prop de la seva capital, Ponferrada, ja fa temps que hi va florir l’estació del Morredero. De gestió municipal, la desidia política va provocar-ne el tancament no fa massa anys, quan gaudia de popularitat i generava beneficis per a tota la comarca.

També a la provincia de Lleó, al Puerto de Tarna, hi hagué fa anys un parell de remuntadors que servien pistes per debutants. Recentment es torna a parlar de la possibilitat de reobrir instal·lacions, com a centre esportiu subsidiari de la veïna estació de San Isidro.

El principal projecte de la serralada, també a la provincia de Lleó, va ser l’estació que s’havia de muntar a San Glorio. Hauria sumat més de 50 kms. de pistes, convertint-se en l’estació més gran de la serralada. Una inversió multimilionària tumbada per una sentència mediambiental.

Al municipi de Babia, encara a Lleó, fa anys es va presentar un projecte d’estació alpina de reduïdes dimensions, que es va acabar descartant. Actualment s’està tornant a redactar en forma d’estació d’esquí de fons.

A Sanabria, provincia de Zamora, s’havien planejat fins a dues miniestacions. Cap dels dos projectes ha tirat endavant, per pressions ecologistes.

A Sel de Brañosera, Palència, hi hagué durant dues dècades una estació ben dibuixada, amb pistes per a tots els nivells. La creació d’un Parc Natural va acabar d’enterrar una estació que ja es trobava amb greus problemes de manteniment, en un dels indrets on més aguanta la neu de tota la serralada, però amb unes comunicacions nefastes.

Finalment, l’estació de La Lunada, a Burgos, ha obert i tancat en diverses ocasions, degut principalment a problemes de gestió agreujats per problemes d’innivació vinculats a les cotes baixes de l’estació. Actualment està tancada però té un sòlid projecte d’imminent reobertura.

Sistema Ibèric

Seguint a la provincia de Burgos, però en un altre conjunt muntanyós, hi ha Valle del Sol. Molt popular durant els 70s i 80s, es troba actualment tancada però amb un projecte de reobertura parcial lligat amb una iniciativa paral.lela d’un Bike Park.

A la provincia de Soria, fa pocs anys que es va presentar un projecte totalment sobredimensionat d’estació d’esquí a les faldes del sostre provincial, al Pico Urbión. La posterior anul.lació d’aquest projecte està donant ales a la millora i ampliació de la petita estació de Santa Inés.

A Terol, a prop d’Albarracín, hi ha la muntanya de Caimodorro. Un projecte multimilionari va prometre una estació de dimensions semblants a les veïnes Javalambre i Valdelinares. El projecte es va fondre amb els primers embats de la crisi del 2008. El clam popular, però, es manté.

A Conca, al cim de La Mogorrita, es va plantejar un projecte per instal.lar-hi una estació que comptaria uns 10 kms. de pistes. Malgrat no haver-hi oposició, el projecte incomprensiblement va desaparèixer. Encara avui en dia és un indret molt freqüentat quan neva.

Sistema Central

El cas més conegut és el del Puerto de Valcotos. Tancada a principis dels 2000s després de la creació d’un Parc Natural i reoberta fa poques temporades però com a centre d’esquí de fons.

A Somosierra, Madrid, s’hi va instal.lar un remuntador per a principiants ja fa molts anys, actualment desaparegut i oblidat.

Diferent és el cas de Navacerrada, que ha patit una regressió de la seva zona esquiable. Difícil serà que es pugui recuperar l’espai perdut, però s’hi està treballant.