Continuació d’aquest article i cosí-germà d’aquest altre. Repàs de projectes fallits o en Stand-by als Pirineus. Degut al volum d’informació, he decidit dividir en dues parts aquest treball.

En aquesta meitat, Espanya. En la propera, França i Andorra.

Pirineu Aragonès

L’única comarca sense estacions d’esquí del Pirineu Aragonès és El Sobrarbe. Hi ha dos projectes en latència; Punta Suelza i Ruego-Bielsa. De vegades se’n parla i d’altres desapareixen. Dificilment cap dels dos s’acabarà materialitzant, més tenint en compte que, des de l’altra banda de la frontera, l’estació francesa de Piau-Engaly projecta ampliar el seu domini esquiable fins a la frontera, sens dubte buscant la clientela espanyola.

Un projecte que a principis dels anys 70s va ser molt famós i controvertit és el de l’estació de La Maladeta. Hauria ofert el major desnivell esquiable de la península i fins i tot esquí d’estiu! Quedava supeditat al projecte paral·lel d’una nova carretera transfronterera entre Benasc i Luchon. Totes dues idees es van anar abandonant per temes econòmics i des d’aleshores que no s’han tornat a plantejar.

El gran projecte Aragonès és, sens dubte el conegut com Ski Circus Aragón, que pretén unificar físicament Candanchú, Astún i Formigal, valent-se d’una nova estació intermèdia des de la localitat de Canfranc, aprofitant-se igualment de les instal·lacions de Río Seta. Es troba en estat latent, però cal pensar que, d’una manera o altra, s’acabarà executant. Al temps.

Pirineu Català

Catalunya acumula un munt de projectes fallits i/o latents. Repassem-los, tot i que segurament me’n deixaré algún.

A La Val d’Aran, Era Tuca va operar durant 25 temporades, tenint Vielha com a peu de pistes. Oferia un domini esquiable de mitjanes dimensions i un desnivell total de més de 1200 metres, quan les condicions ho permetien. Representava el contrapunt “popular” a Baqueira/Beret. Va tancar oficialment per un desfalc realitzat des de la gerència. Actualment és un centre d’esquí de muntanya que també oferirà circuits de trail running fora de la temporada de neu.

Llessui, va ser la primera estació d’esquí que va obrir a la comarca del Pallars Subirà. Va funcionar durant unes 20 temporades i va acabar tancat degut a problemes de gestió i la crisi de neu de finals dels 80s. Fa uns anys va reobrir com a centre de ski-ratrac, Llessui snow cat, la primera del pirineu. Desconec si encara funciona seguint el patró d’aquesta idea.

També al Pallars Sobirà, existí el centre d’esquí de fons de Bonabé, actualment tancat. Sembla que per motiu de cotes baixes (1300 m.) i la falta d’innivació associada.

L’única comarca del Pirineu Català sense estacions d’hivern era, és i serà el pallars Jussà, tot i comptar amb unes excel·lents condicions. El projecte de Cabdella-Interllacs prometia corregir aquesta anomalia. A més, obria les portes per una futura unió amb Boí-Taüll, creant una gran superficie esquiable en un dels indrets on més i millor aguanta la neu al conjunt de la serralada. L’estació va començar a construïr-se fins que la crisi del 2008 va acabar amb aquella idea. Avui en dia encara son visibles part d’aquelles actuacions.

A la comarca del Berguedà hi va funcionar durant unes 30 temporades l’estació dels Rasos de Peguera, actualment tancada per motius econòmics. Pot considerar-se l’estació degana de l’esquí a Catalunya, doncs ben a prop de la seva ubicació va ser on l’any 1908 hom va lliscar oficialment per primer cop amb esquís en alguna pendent catalana. Actualment ofereix esquí de fons i rutes amb raquetes.

Al Ripollès, pels volts dels anys 70s i 80s es va fer públic el projecte d’ampliació de les pistes de Vall de Núria mitjançant una nova estació subsidiària a Planoles des de la qual podria eventualment unir-se a l’estació del Puigmal, al vessant francès. La veritat és que tot plegat és molt confús i no queda clar si l’unió amb els francesos era directa o si el projecte Planolenc era independent o un pla B. L’idea es va acabar descartant per diversos motius, entre els quals; la falta d’entesa amb els francesos o l’escàndol del desfalc de Vall de Núria entre d’altres. Realment aquest cas demana un article propi, per no dir una investigació judicial.

Finalment, a la Cerdanya, hi havia (o hi ha) el projecte del centre d’esquí de fons que hauria/haurà d’acollir aquesta modalitat nòrdica pels jocs olímpics del 2030 o ee quan sigui. L’indret es coneix com el Pla de les Forques.