El present treball segueix aquest altre i és parent d’aquest altre.

Pirineu Francès Occidental

A l’oest de la serralada, al departament dels Pirineus Atlàntics, van florir fins a 5 petits centres, que tenien, com a característiques comunes; que eren d’us local, que es trobàven en cotes baixes, que solien tenir un sol remuntador i que, com a màxim, donàven accès a dues pistes no fressades. Eren; L’Abérouat, Peyranère, Col du Somport, Col du Soulor i Col d’Aubisque. En aquest últim cas, primer la gestió va dependre d’un restaurant adjunt i posteriorment va ser gestionat per la propera estació de Gourette. Finalment va tancar per dificultats d’accès i falta d’usuaris. Motius que tambè van provocar el tancament de la resta de projectes, amb l’afegit de la falta de neu deguda a les cotes baixes on es van instal·lar.

Pirineu Francès Oriental

A la comarca del Conflent, al Massís de Madrès i a l’indret anomenat com a Col de Jau, hi va haver fins fa poc (i potser s’acabarà recuperant) un remuntador que servia dues pistes blaves. Va ser abandonat a principis dels 2000s, però hi ha el projecte de recuperar-lo, combinant-lo amb d’altres activitats.

A la comarca del Vallespir, al municipi de Prats de Molló i als peus del Canigó, es va esquiar durant més de 20 temporades a l’enplaçament anomenat Els Fourquets. La decisió de tancar i desmantellar pistes i remuntadors va ser donada per l’isolament del lloc.

A La Cerdanya, Puigmal 2600 ha sigut la gran patacada. Estació de dimensions mitjanes i bona afluència d’aficionats, va acabar tancant per problemes de gestió que van derivar en un important deute que no es va poder assumir. Actualment s’ha recuperat com a Centre d’Esquí de Muntanya amb activitats per a tot l’any i possible recuperació dels remuntadors de la zona de debutants.

Pirineu Andorrà

Hi ha actualment molt de moviment a Andorra; fusions empresarials, moviments accionarials…

Però en quant a projectes passats hi ha hagut dues grans idees; Vall de Tor i Porte des Neiges. Com a nexe comú, ambdues realitzacions eren transfrontereres.

El primer, contemplava unir la Vall de Tor, al Pallars Sobirà amb les pistes de Pal i Arinsal mitjançant una estació amb dos ramals per a cada estació andorrana, creant un “triangle”. Aquest projecte, més propi de la crònica negre que de l’esport, va arribar a la sang i la mort de tres persones i, d’aquí, a la seva desaparició. Actualment, però, s’ha constituït 2 Valls Sport Mountain Park, un projecte multiactivitat entre la Parròquia de La Massana i la Vall de Tor.

El segon, contemplava l’ampliació de les pistes del Pas de la Casa cap a França, creant una nova estació, Porte des Neiges. L’unió d’aquesta amb Grandalira per una banda i amb Porté Puymorens per l’altra acabaria creant un dels dominis esquiables més grans del món, pissibilitant l’esquí seguit des de Canillo fins a Porté. Múltiples problemes administratius i judicials mantenen el projecte en pausa.

Un altre projecte de fa uns 20 anys era el que pretenia muntar una estació alpina a la Parròquia de Sant Julià de Lòria. No va quallar i es va acabar descartant.

Actualment torna a agafar empenta el projecte de convertir Andorra la Vella com a peu de pistes de Vallnord. Un telefèric de dos trams permetria aquesta unió. A dia d’avui el projecte es troba en fase d’estudi.