Segueix d’aquest altre escrit.

Els francesos tenen la seva pròpia manera d’entendre l’esquí. De fet, a França, tot passa pel filtre del xovinisme; l’esquí no en podia ser l’excepció. Una de les grandeses n’és la unitat, una concepció singular que implica a tots els principals actors del panorama blanc nacional.

Vista de la Glacera del Gegant, des de l’Aiguille du Midi, Chamonix

Aproximació històrica

Un bon dia de l’any 1937, un jove esquiador de Megève (a l’Alta Savoia) va revolucionar l’esquí nacional. Va editar la primera edició de Ski Français; un llibre cridat a unificar l’esquí a casa dels veïns. Un sol mètode, una sola manera de concebre l’esquí de forma global.

Aquell jove es deia Emile Allais. Format com a instructor i corredor per tècnics austríacs, no va trigar massa temps en igualar-los, superar-los i proposar un mètode únic per a tota la república en un moment on cadascú anava pel seu cantó.

El seu gran encert per reeixir en aquest projecte va ser unificar els principals quadres de les institucions esportives; federació, entrenadors, corredors i instructors, tots plegats lligats amb el ciment d’una personalitat enaltida per les seves victòries internacionals, el seu tarannà i la seva visió.

A dia d’avui

Motiu d’orgull nacional, avui en dia, l’idea de n’Emile encara és ben present en l’ensenyament i en la promoció de l’esquí a França. Tal i com pregonen, del bressol al podi; des d’un infant de 3 anyets a un campió nacional, qualsevol monitor diplomat francès pot servir a qualsevol objectiu. Cosa que no es pot dir a tot el món. De fet, és molt rar.

Tan a prop com els tenim i tant que en podem aprendre.